sábado, 30 de junio de 2012

Una de tantes definicions de família.


Jo definiria o entenc la família com el conjunt de persones que conviuen juntes, unides per un vincle afectiu, ja sigui amb algun tipus de figura legal o no, i/o consanguinitat. 

Queda palès que, avui dia, trobem una gran varietat de tipus de famílies en relació al tipus “tradicional” (matrimoni més fills) d’anys enrere: famílies monoparentals, d’homosexuals, famílies d’acollida, adoptives, de avis amb un fill i net,  parelles separades, viudes, etc......, per aquest motiu crec necessari remarcar que la unió es basa en un vincle afectiu, que neix de les necessitats personals, sense importar els llaços de sang o figures legals com el matrimoni o parelles de fet. D’altra banda, la consanguinitat, emmarca a aquells parents que, sense compartir habitatge, són part fonamental d’aquesta família nuclear. Em refereixo a família extensa, és a dir, els avis, oncles, ties, cosins.

Però a aquesta definició falta un aspecte important: la família és una estructura social. La Declaració Universal dels Drets Humans la defineix com l’element natural i fonamental de la societat. És el grup social bàsic, creat per vincles de parentesc, que ens cria, ens forma com a persones establint valors morals i que ens dóna seguretat, protecció, companyia, socialització i ens orienta en el nostre desenvolupament humà.

Un altre factor a tenir en compte és el temps: els membres d’una família han de compartir no tant sols l’espai, sinó el temps. Cal recordar què, la família extensa, a més dels vincles de sang, necessita d’aquest temps i què compartir un espai, sense la interrelació dels seus membres, no permet dur a terme les funcions bàsiques d’aquesta institució.

Per tant, la definició final quedaria així:

La família és l’estructura social bàsica, formada per un grup humà, sota vincles afectius i/o consanguinis que comparteix un espai i un temps, que compleix les funcions de satisfer les necessitats bàsiques dels seus membres, proporcionant seguretat i protecció, orientant en el desenvolupament humà i  mediant com a model de referència per a la incorporació de l’individu a la societat. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario