El període d'adaptació

Definició.

L’adaptació és el cami que cada nen viu en el pla dels sentiments (afectius, socials o intel·lectuals), valorant el què suposa la separació de la familia i allò que l’ingrès a l’escola li pot oferir.

És un procés mitjançant el qual el nen elabora emocionalment els avantatges i els inconvenients que suposa la deparació de la família, fins a arribar voluntariament a una acceptació interna d’aquesta separació. 

Perquè és un dels moments crucials i estratègics?

Quan l’infant entra a l’escola per primera vegada, es produeix la separació dels seus progenitors, i per tant de la figura amb qui ha establert el vincle afectiu, que li proporciona benestar i seguretat. Ambos ambients estan formats per codis, relacions, espais, materials i persones diferents.

El nen ha de trobar un nou paper dins un espai més gran, desconegut, amb nous adults i un gran nombre d’infants, amb qui haurà de relacionar-se, compartir, esperar, cooperar, etc. Ajustar-se a aquests canvis espacials, d’horaris, de noves relacions i rols, és un procés que el farà madurar,  incrementar l’autonomia personal i la socialització.

El període d’adaptació és fonamental per l’alumne, atès que la seva actitud davant l’escola, davant les relacions socials, els aprenentatges, a través de tota l’escolarització, dependrà en molta mesura, de com assimili aquest procés.

 Perquè s’inverteixen una gran quantitat d’energies?

El periode d’adaptació implica una adaptació en varies direccions, els nens, l’educador i els pares.

Els pares també poden sentir-se angoixats, per la separació dels fills. Sorgiran temors i dubtes envers l’escola, l’educador, que poden fer sorgir un sentiment de culpabilitat.

La separració provocarà en els nens inseguretat, por, angoixa que mostraran mitjançant diverses manifestacions, entre altres: no control d’esfíters, falta de son, nerviosisme, depresió, plor, aferrar-se a un objecte personal……), amb una intensitat, duració o modalitat diferent. Per tant, necessitaran comprensió, ajuda i afecte individualitzats, que el mestre haurà de donar, tot seguint amb el compliment de les normes i rutines escolars.  A més a més, cal tenir present que cada nen té un caràcter, unes vivències, costums, edat i nivell de desenvolupament diferent.  

Els nens establirant un nou vincle amb el mestre, en el que recaurant moltes de les funcions que exercien els pares. Al mateix temps, hauran de transmetre als pares confiança, com a responsables de l’atenció de les necessitats dels seus fills i en la manera de donar-les.

Podem establir regles de funcionament per a aquest període?

La importància d’aquest periode requereix la seva adequada planificació.

Atès que els pares juguen un paper molt important en aquest periode, els dies previs a l’inici escolar es duran a terme entrevistes i reunions amb els parres, amb diverses finalitats:

-ensenyar les instal·lacions del centre i el projecte educatiu.

-coneixer l’equip docent i especialment, el tutor de l’infant.

-explicar la importancia del periode d’adaptació i com es durà a terme.

-en l’entrevista personal amb cada familia es recopilarà informació sobre el nen i ajudarà a coneixer-se mutuament.

D’altra banda, una entrada escalonada dels nens que formaran el grup, permet que es coneguin poc a poc i rebre una atenció més individualitzada i efectiva per part del mestre. La companyia dels pares, el primers dies, compartint l’espai i el temps, permet als nens agafar confiança. L’horari reduït facilita l’adaptació i la comprensió i acceptació del temps que es passa separat de la familia. També s’aprofitarà per introduir les rutines que es duran a terme durant tot el curs escolar.

En aquest periode és molt important que els nens coneguin tots els espais del centre i els seus materials, comencin a relacionar-se amb els seus companys i l’educador i que l’ambient sigui acollidor i afectuòs, per tal de transmetre als nens que aquell lloc també és segur, encara que estiguin separats dels seus pares.

A mode d’exemple, les activitats inicials que poden ajudar a conquerir aquests objectius són:

Conèixer i familiaritzar-se amb tots els espais del centre. Si és possible, els nens han de visitar les instal·lacions abans de començar les classes.

Dividir la classe en racons d’activitat, perquè responen a la diversitat de necessitats; s’adapten a l’heterogeneïtat dels infants; no tenen implícita cap norma o obligació i afavoreixen: l’autonomia, voluntat i responsabilitat.

Els contes, cançons, jocs i objectes grupals transicionals, són un bon mitjà per iniciar el procès de socialització.

Així mateix, es molt important oferir una actitud que afavoreixca i faciliti l’adaptació.

Què és allò que no hauríem de fer mai?

-          Mostrar angoixa, por, inseguretat als nens

-          Premiar amb llaminadures o altres

-          Allargar les acomiades

-          Comparar als nens

-          No donar la importància que té.

L’educadora es va equivocar o va fer bé donant-li aquesta resposta?

Des del meu punt de vista no és una resposta correcta. Encara que, en el dia a dia, realitzin moltes tasques que podrien pertanyer a altres adults, el mestre té una professió i rol determinat i ha d’intentar mantenir-se dins aquests límits. Així, per exemple, si un nen necessita consol, li proporcionarà, però això no vol dir que sigui psicòleg.  Els mestres no poden assumir ni tenen  els coneixements d’altres professionals especialitzats, ni tampoc la seva funció és la de ser pares.