Mai m’havia parat a pensar
que les emocions servissin per a preservar l’espècie. Més aviat, em venien al
cap, certes conductes “inconscients”, com el reflex de succió dels
nadons, per exemple.
Emocions......ummm!!!!!, clar, penso, sento moltes emocions: amor, felicitat, tristor, alegria, ràbia, por, fúria, melancolia, angoixa, enyorança, eufòria, orgull, vergonya, culpa .... Però quines són primàries? Així, en fred, totes ajuden a tirar endavant, però, quines necessitem per a seguir la nostra existència? Per aclarir una mica les idees, he buscat la definició d’aquest terme. Una de tantes, defineix l’emoció com una reacció psicofisiològica per a adaptar-se a certs estímuls ambientals, que tant pot ser bona com dolenta, i que permet preservar l’espècie. Arribats en aquest punt, per a mi, les dos emocions primàries serien l’amor i la por.

La por,
Ens ajuda a anar en compte, davant un perill o un estímul desconegut, aguditzem els sentits, tenim prudència, l’atenció entra en funcionament.
Ens ajuda a anar en compte, davant un perill o un estímul desconegut, aguditzem els sentits, tenim prudència, l’atenció entra en funcionament.
Però, encara que consideri
aquestes dues emocions com a primàries, no poden subsistir sense les altres. No
puc pensar en una vida sense riure, sense plorar, sense enyorar, sense
enfadar-me....... les emocions han de poder sortir a la llum. Cadascú trobarà
la millor manera de fer-ho, però s’han d’expressar. Crec que sobre aquestes dos
emocions, naixen la resta de sentiments. Estimar als altres ens produeix
alegria davant una situació o fet feliç, també ens provoca tristor per la seva
angoixa, o per la seva pèrdua. Tal vegada si no estiméssim no podríem sentir
culpa per una mala acció i rectificar-la o, fúria per allò que ens ha fet un
ésser estimat. Com sentiria orgull pel que ha aconseguit el meu fill si no
l’estimés. Com sentiria empatia si no hi hagués amor?
No hay comentarios:
Publicar un comentario