sábado, 30 de junio de 2012

Les meues emocions primàries


Mai m’havia parat a pensar que les emocions servissin per a preservar l’espècie. Més aviat, em venien al cap, certes conductes “inconscients”,  com el reflex de succió dels nadons, per exemple. 


Emocions......ummm!!!!!, clar, penso, sento moltes emocions: amor, felicitat, tristor, alegria, ràbia, por, fúria, melancolia, angoixa, enyorança, eufòria, orgull, vergonya, culpa .... Però quines són primàries? Així, en fred, totes ajuden a tirar endavant, però, quines necessitem per a seguir la nostra existència? Per aclarir una mica les idees, he buscat la definició d’aquest terme. Una de tantes, defineix l’emoció com una reacció psicofisiològica per a adaptar-se a certs estímuls ambientals, que tant pot ser bona com dolenta, i que permet preservar l’espècie. Arribats en aquest punt, per a mi, les dos emocions primàries serien l’amor i la por. 

L’amor 
Com a motor per a continuar amb l’espècie.  Sense amor, no hi hauria atracció, no tindríem descendència. Tal vegada per tenir descendència només faria falta atracció física, però no seriem capaços de donar-ho tot pels nostres fills o éssers estimats. És l’amor el que ens permet entregar-nos a la cura dels infants o d’altres persones. Tampoc podríem subsistir si no ens estiméssim a nosaltres mateixos. 

La por,
Ens ajuda a anar en compte, davant un perill o un estímul desconegut, aguditzem els sentits, tenim prudència, l’atenció entra en funcionament. 

Però, encara que consideri aquestes dues emocions com a primàries, no poden subsistir sense les altres. No puc pensar en una vida sense riure, sense plorar, sense enyorar, sense enfadar-me....... les emocions han de poder sortir a la llum. Cadascú trobarà la millor manera de fer-ho, però s’han d’expressar. Crec que sobre aquestes dos emocions, naixen la resta de sentiments. Estimar als altres ens produeix alegria davant una situació o fet feliç, també ens provoca tristor per la seva angoixa, o per la seva pèrdua. Tal vegada si no estiméssim no podríem sentir culpa per una mala acció i rectificar-la o, fúria per allò que ens ha fet un ésser estimat. Com sentiria orgull pel que ha aconseguit el meu fill si no l’estimés. Com sentiria empatia si no hi hagués amor?  

No hay comentarios:

Publicar un comentario