Estratègies educatives en l’alquímia de les emocions.

De totes les estratègies aportades en aquest capítol, les frases més significatives per jo i que em serveixen dia a dia, i per tant, m’agradaria traslladar als nens són aquestes:

 

“Amar es la emoción madre. De ella se pueden desprender todas las demás y enriquecerse o empobrecerse en función de su textura, forma y color”

Sens dubte, l’amor és l’emoció mare. Com ja he comentat, sense amor no podrien existir moltes altres emocions. També crec que segons l’amor o vincle que establim amb una altra persona, les emocions que sorgeixin variaran. Si una persona que estim molt em fa alguna cosa injusta sentiré molta ràbia, tristor. En canvi, si em fes el mateix una persona amb la qual la relació no es tant forta, la ràbia pot ser més tènue o convertir-se en un altre emoció.

“Preguntarnos que nos aporta la situación que estamos viviendo. Las crisis o los momentos difíciles son momentos de cambio, de aprendizajes importantes, aunque sean duros.”

La segona frase, ben certa, m’agrada perquè és una bona filosofia de vida. Davant l’adversitat, hem de buscar sempre el costat bó, treure les coses positives. Encara que la situació sigui irreparable, segur que podem fer un aprenentatge positiu. Aquesta manera de pensar, m’ha acompanyat durant la meva malaltia i realment he pogut treure coses bones d’aquest procés. Si que va ser dur, però vaig aprofitar, valorar o adonar-me’n de coses, que d’altra manera no m’hagués parat a pensar.

“Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor.

La tercera frase, l’he triat perquè amaga la mateixa filosofia que l’anterior.  L’ humor, la ironia, canvia la gravetat de les coses. A més a més, és cert, que quan un fa les coses amb alegria, aquestes pareixen més fàcils. A això, hem d’afegir, saber riure d’un mateix. Crec que posar humor a la vida és una bona eina per fer front a l’adversitat. Un exemple molt clar, el trobem al llibre “Quiet”, de Marius Serra, on la ironia, ajuda a la família a fer front a l’adversitat que suposa la malaltia greu del seu fill.