L'alquímia de les emocions

Més clar aigua! Una vegada llegit aquest capítol de l’alquímia de les emocions de Silvia Palou, em pareix evident que la ràbia, l’alegria i la tristesa estiguin amb l’amor i la por, dins el conjunt de emocions primàries. Clar, la tristesa i les seves manifestacions ens permeten activar l’atenció dels altres per a que ens ajudin. I la ràbia, ens activa per a canviar les coses que ens han provocat aquest sentiment. En contraposició, mitjançant l’alegria mostrem el benestar i per tant repetir aquella situació o experiència que ens ha agradat. La sensació d’alegria és un excel·lent motivador, per a realitzar qualsevol activitat.  

Encara segueixo pensant que l’amor es la llavor, és a dir, sense aquest sentiment no podríem experimentar moltes altres emocions. Però si sobre la base que les emocions primàries serveixen per a preservar l’espècie i que les tenim o experimentem des del naixement, aquesta classificació pot ampliar-se. Així, he recordat les manifestacions d’aquestes emocions en infants ben petits. Mitjançant el plor, la tristesa, per exemple, els meus fills en feien veure que tenien gana, o que estaven remulls o tenien malestar. Inclòs la ràbia, que no acabava de tenir clara, però crec que el meu fill gran encara deu recordar la frustració de no treure llet del mugró per molt que xuclés. Per suposat, mitjançant, les faccions de la cara, l’atenció, la tranquil·litat i altres expressions ens mostraven el seu benestar i felicitat.

Ja que els nadons acabats de néixer ja utilitzen moltes d’aquestes emocions, que a mida que es desenvolupi el cervell, podran dominar i regular, tenen que ser innates i eines per a procurar la supervivència. Estar clar que, el que no podem dir en paraules ho expressem amb emocions, són la primer eina de comunicació i relació entre nosaltres.

Com diu l’autora, hi hauria moltes classificacions possibles, però crec que aquestes cinc, les podem considerar bàsiques perquè a més a més, suposen diferents matisos de moltes altres emocions.