Reflexió final

Buscant per internet, altres coses, vaig trobar aquesta vinyeta de na Mafalda, que expressa molt bé els meus sentiments durant aquest semestre.

Record estar asseguda a les portes de la Universitat. Havia de decidir si em matriculava o no d’alguna assignatura del segon semestre. Estava cansada i una mica desil·lusionada.

Desprès de parlar amb ses al·lotes de secretària i alguns companys, ja tenia les coses una mica més clares. Em matricularia d’alguna assignatura, per no perdre el contacte, per no deixar-ho del tot.

Només tenia clar que si alguna assignatura em motivaria per seguir endavant, seria, junt a Representació Musical, la de Desenvolupament i Educació Socioemocional. Així que, finalment vaig matricular-me d’aquestes dos.

Ara puc dir: decisió encertada!!!!

Bé, el contingut de l’assignatura ja m’atreia per si mateix. Com vaig dir a la presentació, hi ha assignatures que donen resposta a moltes preguntes que em faig a jo mateixa, en tots els aspectes i, aquesta és una d’elles.

Ara sé que si la meva filla es va adaptar bé a l’escola, no ha set per ser la petita de 3 germans o perquè ja conegués el centre (que segurament ha ajudat) sinó perquè va esser un període planificat, escalonat, amb la presència de la seva figura d’afecció dins l’aula, pel seu caràcter i per les seves habilitats socials.

Ara entenc de quins components s’ha construït la meva resiliència.

Ara sé que les necessitats físiques, cognitives i emocionals dels infants es nodreixen de les relacions dins espais afectius, lúdics i d’aprenentatge.

Tenia moltes i bones expectatives sobre l’assignatura i estic contenta. He trobat el que buscava, el que esperava i sens dubte he profunditzat, desenvolupat o conegut molts altres coneixements sobre el vincle afectiu, tipologies de família, tipus de maltractament, d’emocions, de l’escola,.........d’habilitats que consider necessàries per a ser una bona mestra.

I no tan sols això, he gaudit. Som conscient que queden moltes coses per esbrinar, desenvolupar, millorar, aprendre i que, trobaré a faltar el diàleg i les aportacions dels meus companys a classe, impregnat de les seves vivències i sentiments.

Sí, ...................................com diu na Mafalda, LO HICE!!!!!!, però això no vol dir ACABAT, tot just COMENÇA una nova fase en el desenvolupament de la meva intel·ligència i competència emocional i social, sense presa, sense terminis d’entrega, que atabalin aquest procés.