Dos tipologies de família

A l’article “Retrato de dos modelos de familia” de G. Nardonne i M. Bolmida, s’explica la conducta de nens i adolescents, a partir de les tipus de relació i comunicació que es mantenen tant a nivell familiar com entre família i altres institucions socials. Els autors, busquen solucions a la desviació juvenil, analitzant les conseqüències que tenen en el desenvolupament de l’infant, els dos models més representatius de nucli familiar: l’hiperprotector i el democràtic-permisiu.  

Característiques de la família hiperprotectora: els pares resolen tots els problemes i satisfan qualsevol desig del fill. Mai no hi ha càstig per les coses mal fetes.

Característiques de la família democràtica-permisiva: els pares no exerceixen l’autoritat, és una relació simètrica. No hi ha càstig perquè es canvien les normes i límits segons convingui als fills.

Encara que pareixen dos models diferents, les conseqüències en el desenvolupament de l’infant seran molt similars. Ambdós models, impedeixen el desenvolupament de la responsabilitat, de la resolució de conflictes, de decisió, del sentit de la realitat i la capacitat per fer front a qualsevol situació adversa.   

Aquesta falta de normes i límits i de càstig, que buscava el benestar i la felicitat de la família, es traduirà en desconfiança dels fills cap els pares i el creixement de conductes inadequades. Els fills buscaran una nova estructura, amb valors i cultura diferents, que els aporti el sentiment de pertinença al grup del que formen part.

Tot això impedeix desenvolupar una bona autoestima i autoconcepte,  dificulta les relacions socials i en definitiva no permet que els nens arribin a ser persones autònomes i felices.  

Com ja es sabut, els extrems són perjudicials. S’haurà de buscar un model de família que combini el diàleg amb l’autoritat, les normes i límits amb el premi i el càstig, amb un nivell d’exigència adequat a l’edat, dins un clima afectuós. Totes aquestes estratègies englobades dins la disciplina inductiva permetran al nen construir la seva autonomía moral i actuar en coherència als seus propis valors.